La superfície de la Terra no és llisa, sinó que presenta diferents formes que constitueixen el relleu terrestre.
En aquesta segona unitat estudiaràs els següents capítols:
- El relleu dels continents.
- El relleu costaner.
- El relleu submarí.
El relleu dels continents
El relleu continental presenta formes diverses:
Les muntanyes són terrenys de grans pendents i molt elevats. Poden estar aïllades o agrupades en serres, sistemes muntanyosos, cadenes i serralades. La serralada més elevada es l'Himàlaia, a l'Àsia, on hi ha l'Everest, el cim més alt del planeta, de 8.844 m d'altitud, segons els darrers mesuraments.
Les valls són terrenys baixos situats entre muntanyes. Pel fons de les valls hi corren els rius.
Les planes són zones planes situades a poca altitud. Les planes més extenses es troben a les costes o es formen pels grans rius.
Els altiplans són planes molt extenses situades a gran altitud. Els altiplans més elevats són elTibet, a l'Àsia, i l'altiplà de Bolívia, a l'Amèrica del Sud.
Les depressions són zones situades a menys altitud que les terres que les envolten. Algunes depressions fins i tot estan per sota del nivell del mar. La depressió més profunda de la Terra és el mar Mort, a l'Àsia, a 395 m sota el nivell del mar.
Mapamundi del relleu del món
El relleu costaner
La costa o litoral és la zona de contacte entre la terra i el mar. També presenta diverses formes de relleu:
Una península és un tros de terra envoltat d'aigua per totes bandes menys per una, l'istme, que la uneix a un continent.
Un cap és un promontori que penetra en el mar més que la resta del litoral.
Un golf és una entrada de mar a la costa. Es denomina badia si és petit. Les anses i les cales són més petites que les badies.
Una illa és una porció de terra envoltada d'aigua per totes bandes. Un conjunt d'illes pròximes forma un arxipèlag.
Les costes poden ser baixes o altes. A les zones de costa baixa o plana hi predominen les platges. A les zones de costa alta hi sobresurten els penya-segats, terrenys rocosos tallats de manera vertical, alts i escarpats.
El relleu submarí
El fons dels oceans presenta formes de relleu tan diverses i accidentades com els continents.
Prop de la costa apareixen les plataformes continentals. Són altiplans molt vasts que s'estenen fins a una profunditat d'uns 200 m.
A continuació hi ha un franja amb un pendent molt pronunciat, els talussos continentals, que condueixen a les grans profunditats.
Al fons, entre 3.000 i 7.000 m de profunditat, s'hi estén una plana immensa, la plana abissal. La plana abissal sol estar interrompuda per les dorsals oceàniques, grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altura, amb cims més elevats que sobresurten de les aigües i formen illes.
També hi ha fosses marines, que són esquerdes profundes i extenses que s'obren en la regió abissal. La fossa marina més profunda és la fossa Challenger (11.033 m), a l'oceà Pacífic.
La deriva continental i La
teoria de Wegener:
|
http://www.astromia.com/tierraluna/deriva.htm
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada